MIERCOLES DE RELATO / UN DIA ESPECIAL

UN DIA ESPECIAL

M’agrada circular per Barcelona en el dia 

de Sant Jordi i veure com la gent sonriu 

de manera diferent als altres dies de l’any, 

potser sigui per que en l’ambient hi ha una 

certa flaira de comunicació amb el mon, 

amb la gent que t’estimes o potser perquè 

per els catalans es una jornada molt especial

on la cultura brolla per tots els racons del país.

Jo de bon matí surto de casa agafo el metro 

a la parada de Bac de Roda i faig el trajecte 

fins arribar a la parada del Passeig de Gracia, 

on baixo i ja només posar un peu a l’andana 

te n’adones que en el aire hi ha quelcom 

d’especial, la gent surt amb família o amb 

parella cap al carrer on tot es ple de parades 

de llibres des de el més antic, fins a l’ultima 

novetat del mercat, on la gent mira, compra, 

comparteix unes paraules amb l’escriptor, 

mestres aquest li signa un llibre.

Caminar per las rambles amb les parades de

 flors que amb el seu colorit i fragància et 

trasllada un camp ple de flors de molt colors 

i formes i on per un dia la rosa es la reina 

d’una jornada especial, on tots els nois son 

cavallers i totes les noies donzelles, malgrat 

l’edat, el sexe o el seu país d’origen, es un 

dia d’unió, de comunicació universal.

M’agrada veure els nens que amb ulls embadalits, 

o mirant tot des de una perspectiva de sorpresa

i fascinació, es com si tot allò que es i han 

explicat sobre la llegenda de Sant Jordi i el Drac 

en qualsevol moment es pogués fer realitat. 

Ni hi ha que molt cofois compren una rosa 

senzilla per desprès regalar-li a la mare i 

rebre com a premi un petó dolç y afectuós 

d’ algú que et dona tot el cor.

La jornada passa entre un aroma de paper nou 

i de roses enceses, sobre tot i fas un tom per 

el Palau de la Generalitat i entres a veure l'exposició 

de roses tan meravellosa que hi fan, el cor s’omple 

de joia i una alegria sense fi acaba per donar-te 

l’ultima empenta per continuar gaudint d’un dia 

molt especial.

Ja de tornada cap a casa, torno agafar el metro 

aquest cop des de la Plaça del Angel i a la parada 

de Jaume I on pots veure com la gent amb un 

somriure màgic s’abraça a la seva parella amb 

una gran afectuositat, com d’altres s’ endinsant 

a dins del llibre que acaben de comprar i que ja 

no poden deixar, l’emoció de les paraules escrites 

els traslladen a uns mons plens de misteris, d'amor 

impossibles, de flaires de menjars, de viatges 

somniats, i qui saps quantes coses més. Però tan 

se val el que fa que Sant Jordi sigui especial, 

es que per tot arreu la gent surt per un dia al 

carrer i la cuitat de vegades adormida agafa 

una vida que no es pot veure cap dia més a 

l’any, els metros i els autobusos gaudeixen 

transportant milers de persones cap els llocs 

escollits anant i tornant amb l’ il·lusió i la sensació 

de haver estat participant d’una jornada 

summament especial.

Ilesin 22/4/15

P.D : Espero me permitais este guiño hacia una

de mis lenguas maternas y a la cual hasta este

momento no me he atrevido a publicar nada.

Gracias